ramonsort: LETRAS Y NÚMEROS

domingo, 8 de enero de 2012

LETRAS Y NÚMEROS

45. 35x50 cm

46. 50x35 cm

47. 50x35 cm

50. 35x50 cm

84. p. 17,5x25 cm

85. 35x50 cm

91. 35x50 cm

92. 35x50 cm

93. 35x50 cm

120. A4

121. A4

130. A4

161. A4

162. A4

163. A4

164. A4

165. A4

166. A4

167. A4

168. A4

169. A4

170. A4

177. A4

1 comentario:

oscar3 de febrero de 2012, 10:42
No hi ha dubte que estem davant d'un art que traspassa el que es veu a simple vista. Entra pels ulls i s'endinsa fins l'estómac, i els líquids gàstrics el transformen en una "papilla" que ens delecta i ens dóna aliment. Amb aquest art, l'ànima està perfectamente alimentada. Alemnys, des de la "sagrada" subjectivitat, així ho veig jo. I el dubte, de per si, és sobrer.

Gràcies per les teves obres Ramon
ResponderEliminar
Respuestas

Añadir comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

A poc que us agradi l’art, descobrireu en aquesta selecció d’aquarel·les de Ramon Sort (Solsona 1963) influències grafiteres, d’agitació pictòrica urbana, de creadors cridaners i descarats; amb un riu de coses a dir i una paleta, minsa però ben carregada de colors i traços desafiants, per deixar-les anar.

Tot i això, si hi dediqueu una mirada curiosa, descobrireu en els ulls i boques grotescos, en la caligrafia desvergonyida, en les montruositats (de vegades, certament monstruoses i angoixants; altres, monstruitos riallers i còmplices), en Menines i Crits remirats i reclamats, una expressió ben pròpia.

Us assaltarà una engrescadora invitació a deixar-se enxampar per un seguit d’ obsessions regirades i reformulades per en Ramon que, –no us deixeu enredar per l’atrezzo de via d’escapament que gasta–, en el fons són una (ben/mal?) intencionada i estudiada estratègia perquè ens interpel·lem desafians a nosaltres mateixos.

David Noguera

No hi ha dubte que estem davant d'un art que traspassa el que es veu a simple vista. Entra pels ulls i s'endinsa fins l'estómac, i els líquids gàstrics el trnsformen en una "papilla" que ens delecta i ens dóna aliment. Amb aquest art, l'ànima està perfectament alimentada. Al menys, des de la "sagrada" subjectivitat, així ho veig jo. I el dubte, és sobrer.

Oscar Reina